Puigcerdà és un punt de sortida privilegiat per a rutes de tot tipus, cosa que fa que la paraula "ruta" aquí tingui un rang molt ampli: des de passejar mig hora al voltant del llac fins a pujar al Puigmal (2.913 metres) en una jornada llarga. Convé ser honest sobre el que ets i el que vols fer, perquè la comarca ofereix molt però no tot és per a tothom.

Aquí tens les rutes que realment valen la pena, ordenades per esforç i no per ordre de popularitat turística.

Les rutes planes: per a tothom

Passeig del llac. Dos quilòmetres i mig de camí pla que envolta el llac artificial. No té cap dificultat, és accessible per a cotxets i cadires de rodes, i a qualsevol hora de l'any ofereix unes vistes sobre el Puigmal que fan entendre per què tanta gent repeteix a la comarca. A l'estiu va molt de gent; a la tardor i a l'hivern és un passeig gairebé en solitari. Temps: 45 minuts a ritme tranquil.

Puigcerdà – Bolvir pels camps. Un dels passejos més infrautilitzats de la zona. Surt del centre de Puigcerdà i segueix camins de terra entre camps de conreu fins a Bolvir, passant per les vores del riu Segre en algun tram. Quatre quilòmetres d'anada, plans, sense cap desnivell significatiu. A Bolvir pots visitar l'església de Sant Pere i tornar pel mateix camí o agafar la carretera si prefereixes variar. Temps: 1 hora 15 minuts d'anada.

Volta a Llívia. Des de Puigcerdà pots arribar a Llívia per un camí que creua la frontera francesa i segueix per terrenys agrícoles. No és la ruta més bonica de la comarca, però combina el plaer de caminar amb la curiositat geogràfica de l'enclavament. Uns sis quilòmetres d'anada. Temps: 1 hora 30 minuts.

Les rutes de mig nivell: per a qui camina regularment

Llac de Malniu des de Meranges. Meranges és el poble més alt de la comarca (1.520 metres), als peus de la serra del Moixeró, a vint minuts de Puigcerdà. Des de l'aparcament del poble, el camí al llac de Malniu (1.860 metres) és una pujada suau de dues hores d'anada per un paisatge de pastures i alzinars de muntanya. El llac és petit, tranquil i molt fotogènic, especialment a la tardor. Desnivell: uns 340 metres. Temps total: 4 hores anada i tornada.

Camí de ronda del Cadí des de Prat d'Aguiló. El refugi de Prat d'Aguiló és assequible en cotxe des de Puigcerdà en uns 40 minuts, i des d'allà s'obren algunes de les millors rutes del Parc Natural del Cadí-Moixeró. El camí de ronda que segueix les parets verticals del Cadí cap a l'est és una experiència que combina exposició als elements, silenci absolut i unes vistes sobre la plana cerdana des de dalt que canvien la perspectiva de tota la comarca. Ruta per a qui ja ha caminat en terreny de muntanya. Temps variable.

Les rutes exigents: per a excursionistes

Ascensió al Puigmal (2.913 metres). El Puigmal és el cim dominant de la comarca i l'ascensió de referència per als qui volen una jornada llarga. La ruta habitual surt de prop de Das i puja per la cara nord, amb un desnivell d'uns 1.100 metres. Catorze quilòmetres de recorregut total, sis hores en condicions normals. Vista des del cim: la plana cerdana als peus, els Pirineus en totes les direccions i, en un dia clar, la Mediterrània al fons. Imprescindible fer-la en bon temps i amb equip adequat.

Ruta pel crestall del Moixeró. El Moixeró és la serralada que separa la Cerdanya del Berguedà, i la seva cresta ofereix un dels itineraris tècnics més complets de la comarca. Ruta per a excursionistes experimentats amb orientació en terreny de muntanya. Consulta les condicions al Centre d'Informació del Parc Natural.

Consells generals

La meteorologia canvia ràpid. No és un tòpic: un matí assolellat a la plana pot convertir-se en tempesta a alta muntanya dues hores després. Revisa la previsió específica per a altituds superiors a 1.500 metres abans de sortir. L'aplicació de Meteo Cat té les dades per zones de muntanya.

Surt d'hora. Les rutes de mig nivell i exigents s'han d'iniciar aviat. A l'estiu, les tempestes de tarda arriben sovint a partir de les 14-15h als cims. Comença a les 7-8h per tenir marge.

L'aigua. A partir de juny, alguns torrents i fonts de la part alta de la comarca poden estar secs o tenir cabal reduït. Porta sempre prou aigua de casa. Als mesos de primavera i tardor, la situació és millor però també convé no dependre de les fonts.

Calçat. Per al passeig del llac, qualsevol calçat va bé. Per a Malniu o el Puigmal, botes de mig turmell com a mínim. Per al Moixeró, botes d'alta muntanya.